Qui som
Som d'aquella gent que arriba a un poble, llegeix la placa de l'església i vol saber per què la torre està torta. La resposta gairebé mai no és a la placa. És en un arxiu, en una llegenda que ja no explica ningú o en un veí que l'explica de memòria i cada vegada d'una manera. Hem espatllat més d'un viatge buscant-la. I hi tornaríem.
Visitastic és el resultat d'aquesta afició mal gestionada. Agafem tot el que trobem —el documentat, i el dubtós etiquetat com a dubtós— i ho convertim en una gimcana: un radar que us porta de punt a punt, una prova a cada parada i un narrador amb més opinió de la que li toca. Sortiu a fer un tomb; torneu sabent coses. L'àlbum de fotos és un efecte secundari del qual no ens fem responsables.
La nostra missió
Que a qualsevol poble amb dos carrers i una història hi hagi un pla per al dissabte que no sigui el sofà. Que s'aprengui alguna cosa per accident. I que la propera vegada que passeu per davant d'una façana la mireu amb la sospita que us amaga alguna cosa. Perquè us l'amaga.
Us diem aventurers. Sabem que sona a molt per a un passeig d'hora i mitja. Ho mantenim igualment.
Coses que no negociem
- El que és dubtós va etiquetat com a dubtós. Llegenda i història van en frases diferents. Si una torre està torta per un terratrèmol, ho diem; si ningú no sap per què, també.
- Cap prova es resol des del sofà. Tot el que preguntem es respon mirant. Si cal haver-ho estudiat, la prova està mal feta i la canviem.
- No fem espòilers. La fitxa ven la ruta; les respostes es descobreixen allà. I si surt un nom a la pantalla, és perquè ja l'heu trobat.
- No us demanem res estrany. Ni trepitjar un escut, ni entrar on no toca, ni fer que un vigilant us obri una porta. Si un lloc té taquilla o horari, és un extra, mai una prova.
- Les fotos són vostres. Les que feu a les proves es queden al vostre mòbil: no es pugen enlloc, no les veiem i no les fem servir per anunciar-nos. L'àlbum només surt d'allà si el compartiu vosaltres.